Sífilis

A principis del segle XX Barcelona, com altres ciutats europees en fase de creixement econòmic i industrial, era una ciutat amb un alt nivell de prostitució. La sífilis es va convertir en un greu problema de salut pública i, alhora, es percebia com un estigma social. Les autoritats sanitàries van intentar portar el tema al debat públic i, en l'àmbit privat, van proliferar les clíniques especialitzades en el tractament; entre elles, el «Sanatori per a sifilítics del Dr. Abreu», que va utilitzar un cartell de Casas per anunciar l'eficàcia del seu tractament: «Curació absoluta i radical», com indica el cartell. El pintor personifica el problema amb una imatge al·legòrica: una dona jove que mostra una flor (el plaer) en una mà i, a l'altra, oculta una serp (la malaltia).