Casas i la dona
La dona com a tema central de la seva pintura.
Enllaços automàtics Les vuit pintures → Els diàlegs →
El pintor·Barcelona, 1866 – 1932
Ramon Casas
Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 1866–1932) va ser una figura decisiva en la renovació de l'art català de finals del segle XIX i un dels principals impulsors del modernisme. Nascut en una família benestant, va abandonar aviat els estudis convencionals per formar-se com a dibuixant. Amb només quinze anys viatjà a París, on assistí al taller de Carolus-Duran i entrà en contacte amb els nous llenguatges artístics europeus. La influència de Manet, Toulouse-Lautrec, Steinlen i Forain es faria visible en la seva manera de representar la vida contemporània.
Entre Barcelona i París, Casas va construir una mirada pròpia: elegant, sintètica i atenta tant als ambients urbans com als gestos individuals. A Montmartre compartí experiències amb Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo i Ignacio Zuloaga, i pintà escenes de cafès, balls i espais d'oci modern. A Barcelona, la seva participació en la fundació d'Els Quatre Gats, l'any 1897, el situà al centre de la vida artística i intel·lectual. El local es convertí en punt de trobada de creadors i en plataforma de revistes com Els Quatre Gats, Pèl & Ploma i Forma.
Casas assolí un gran prestigi com a retratista. La burgesia barcelonina se'n disputava els retrats, mentre ell reunia una extensa galeria al carbó de personalitats de la cultura, la política i la societat. La seva capacitat per captar actituds i caràcters també es manifesta en les nombroses representacions femenines, des de figures íntimes i introspectives fins a dones segures, sofisticades i modernes.
Paral·lelament, esdevingué, juntament amb Alexandre de Riquer, un dels grans pioners del cartellisme català. Els seus anuncis per a Anís del Mono, Codorniu, Cigarrillos París o diverses publicacions transformaren la pintura en una imatge directa, atractiva i fàcil de recordar. En aquest pas de la tela al carrer, la dona ocupa sovint el centre de la composició. Retratada com a individu o convertida en reclam publicitari, és precisament aquesta doble condició —subjecte o objecte— la que articula els diàlegs de l'exposició.
Casas i la dona
A principis del segle XX, una part important de l'obra del pintor es va centrar preferentment al retrat, amb especial dedicació al retrat femení. Casas no només retrata la dona «activa» en situacions de la vida quotidiana a casa, en actituds de descans o d'indolència, sinó també com a transmissora d'elements de modernitat. La seva obra visualitza alguns aspectes de la transformació de la condició femenina, mentre manté una mirada masculina pròpia dels paràmetres culturals i socials de la seva època.
No es pretén presentar Casas com a feminista; però l'exposició mostra quin model de feminitat transmet i fins a quin punt es pot deduir quina era la seva mirada «feminista» (burgesa i masculina) i com assenyala el crític Daniel Giralt-Miracle a «una dona diferent, una dona ídol, sofisticada, com a cinquena essència de la bellesa, que trenca els esquemes puritans i moralistes ham publicitari».
Cronologia
1866 — 1932
Tres vides en paral·lel — la del pintor, la del país i la del continent —, any per any, amb les obres de l'exposició marcades al moment en què van néixer.
Quatre finestres
Casas i els cartells
El pintor que va portar l'art al carrer: concursos, marques i litografies.
Enllaços automàtics Els vuit cartells →
Casas i els seus amics
Rusiñol, Utrillo, Satie i el món d'Els Quatre Gats.
Enllaços automàtics OC2 · Rusiñol OC3 · Utrillo OC4 · Satie OC5 · Quatre Gats
El taller
On es feien els quadres: l'espai de treball fotografiat per Francesc Serra.
Enllaços automàtics OC6 · El taller, 1905